Florirem

by ESiR

/
  • Streaming + Download

     

1.
00:39
2.
3.
03:47
4.
03:37
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

about

Agraïments:
Al Grup de Danses d’Agres, a l’Ajuntament d’Agres, a Ramon Reig i Gonçal Cerdà, a Tiermes Vega per fer de moments imatges, a Paco Esteve per vetlar per les paraules, a Xuso Llopis per dibuixar cada cançó, a Juan José Blanco per tant i per tot, a tots i cadascun dels mecenes del Verkami, a la família i amics per ser suport incondicional i als qui ens hem deixat però també esteu ací... GRÀCIES PER FORMAR PART DEL NOSTRE SOMNI!

ESiR som:
Maria Bas amb el baix, Inés Reig amb la guitarra, Judit Ferre amb la bandúrria, Elena Francés amb l’ukelele, Javi Garcia a la bateria i Iris Beneito, Irene Belda, Montse Francés i Teresa Reig a les veus.

Col•laboracions:
Elsa Msartínez en el lèxic científic de Fantasma eritrocitari
Saül Sellés amb el trombó i David Payà al violí en Amor d’iguals
Ferran Molina també en Amor d’iguals
Juan José Blanco a Cançó d’un instrument oblidat amb el llaüt
Juan José Jr. amb la guitarra acústica a No som princeses

credits

released March 23, 2016

Disc gravat per Juan José Blanco a Estudi Xaloc.
Masteritzat per Mark Dasousa.

tags

tags: pop Agres

license

all rights reserved

about

ESiR Agres, Spain

contact / help

Contact ESiR

Streaming and
Download help

Track Name: Avant-propos
Obriu les cames,
tanqueu els punys.
Creuem mirades,
creuem el dits,
creuem somriures a mitja nit.
Creuem els somnis,
creuem sospirs,
creuem els cossos per mil destins.

Si estem ací és per viure,
si vivim és per gaudir.
Gaudir regant les flors,
florirem sentint-nos vius.
Track Name: Poetes d'este món
Som poetes d'este món
aquelles que amb un somriure
li fem front a tot malson.

Totes aquelles que lluitem
per fer blau el nostre cel.
Totes aquelles que cantem
per fer digna la nostra veu.

Les que en veure la nostra terra
tant preciosa i plena d'arbres
somriem i gaudim d'ella.

Revoltes de pensament,
d'existència i del saber.
La nostra vida creix,
ritme i música als estels.

Som poetes d'este món
les qui defensem la nostra llengua.
Les qui abans donarem crida
que no pas farem fugina.
Les qui amb la veu del nostre poble
fem la vida molt més viva.

Revoltes de pensament,
d'existència i del saber.
La nostra vida creix,
ritme i música als estels.

Som poetes d’este món
Les qui, a més d'estimar,
s'estimen a elles mateixes
Som poetes d’este món
Les qui, a més de plorar,
criden per canviar.
Som poetes d’este món
les qui s’estimen a elles mateixes
Som poetes d’este món
les qui criden per canviar.
Track Name: Florirem
Sigues valent, que res t’ature.
Sigues qui ets, que no t’espanten.
Busca la melodia que t’endolceix cada dia.

Sigues com ets, que no et canvien.
Sigues l’heroi, que res et puga.
Busca la medicina que t’enforteix la vida.

Respira, contempla el mal si cal. Estima’l, has d’aprendre a caure per poder caminar.
Sospira, busca una oportunitat. Viu-la està esperant que algú la traga a ballar.
Respira, contempla el mal si cal. Estima’l, has d’aprendre a caure per poder caminar.
Sospira, busca una oportunitat. Viu-la, t’està esperant.

Ha arribat l’hora de canviar de pell, de fixar-se en un mateix i ser qui es vol ser.
Ara és l’hora de fer el que vulguem, no deixar que el vent ens porte amb ells.

Per què no retirar-se a temps no assegura la derrota.
Per què no retirar-se a temps...

Ara és el moment de guardar per tenir, dibuixar un somriure per poder seguir.
Ha arribat l’hora d’estimar el que tenim, ser humans i canviar el destí.

Per què la retirada a temps mai ha assegurat la victòria.
Per què la retirada a temps mai ens ha assegurat.

Respira, contempla el mal si cal. Estima’l, has d’aprendre a caure per poder caminar.
Sospira, busca una oportunitat. Viu-la està esperant que algú la traga a ballar.
Respira, contempla el mal si cal. Estima’l, has d’aprendre a caure per poder caminar.
Sospira, busca una oportunitat. Viu-la, t’està esperant.

Sigues valent, que res t’ature.
Sigues qui ets, que no t’espanten.
Busca la melodia que t’endolceix cada dia.

Sigues com ets, que no et canvien.
Sigues l’heroi, que res et puga.
Busca la medicina que t’enforteix la vida.
Track Name: Juliets
Ens amaguem per por del que diran,
ofeguem el cor ocultant la felicitat.
Si sents amor mai no l’has de tapar,
i vull que el món sàpiga que m’he enamorat!

Quan estic amb tu res no m’importa,
ni allò que el món demà pense de mi,
ni les mirades que ens menysprearan.
Perquè sé que mai seré tan feliç com ho sóc hui!

Estar amb tu és millor que cap somni,
per això vull caminar de la teua mà,
per sentir-me sempre al paradís.
Perquè sé que mai seré tan feliç com ho sóc hui!

Perquè amb tu no m’importa res,
ni la societat que ens veu com a malalts,
ni els obstacles que ens trobarem.
I vull que el món sàpiga que m’he enamorat!

Amor: t’estime, ho saps? T’estime!
No hem de tenir por, sols és amor.
T’estime, ho saps? T’estime!
I vull cridar-ho al món.

Amb tu estic disposada a lluitar, condemnada a guanyar.
Track Name: Gaudim del present
Passen els dies i passen els anys,
la vida és més d’apuntar i disparar.
No vol que ens quedem amb els braços creuats i la vegem passar.

Aixeca’t, caminar, no et rendisques mai,
gaudeix de la vida, fes únic el passat,
balla, canta, crida, obri els braços i a volar!

Les coses s’acaben, avui ho tens tot, demà no hi ha res,
les coses se’n van volant amb el vent.

Passen els somnis, passen il•lusions,
sentiments covards amagats dins, al cor.
Que mai acabe l’esperança de buscar el teu tresor.

No et tanques les portes, busca una eixida,
brinda, mira la vida amb valentia,
no oblides mai qui viatja al teu costat!

Les coses s’acaben, avui ho tens tot, demà no hi ha res,
les coses se’n van volant amb el vent.

Gaudim del present, fem màgic cada moment.
Track Name: Fantasma eritrocitari
Tinc mal ací, ací, ací i ací.
Tinc mal allà, allà i més enllà.
Tinc mal al pit, dit, de fit a fit.
Tinc mal al cap, al nas i ací a la mà.
Tinc mal al peu i a l’esternoclidomastoïdal.

Amb certa periodicitat passeges pel meu veïnat,
i hui m’has agafat i les trompes m’has lligat
molt fort, molt fort, molt fort, molt fort, molt fort!

Maleïda sigues tu que amb pèl roig has vingut
i el meu ós de peluix me l’has deixa’t tot brut.
Que cony t’has proposat p’a fer-me tan de mal?
L’únic que jo ara vull és anar-me’n lluny de tu.
Jo vull calor, calor, calor, calor,
i ara tinc fred, tinc fred, tinc molt de fred.

Amb la fol•licle-estimulant va començar,
els estrògens van arribar:
-Ai, quina irritabilitat!
Però quant que em queixaré quan deixeu d’estar...

La “LH” ens va ajudar
però el meu “cos luti” s’ha atrofiat,
la progesterona s’ha acabat
i amb l’enfangada m’ha deixat.

Recorde l’esglai que em vas donar el dia que vas arribar,
jo que em volia amagar i la mare vinga cridar:
-Ja ha arribat! Ja ha arribat!

Encara que cada dia més t’odie,
encara que quan vingues es torne gris el cel,
encara que les hormones s’agenollen als teus peus.
Hi ha vegades que la teva presència ens fa descansar.
I és que si no fóra per tu
TURURÚ
Track Name: Somiàvem junts
Vivíem fora de la ciutat, tu vivies tan lluny.
Vivíem cadascú a un costat, tu vivies tan lluny.

Les ungles mossegades, els dits plens de padrastres,
sempre tots ens diuen que estem per les primeres orelles.
Les motxilles plenes amb botelles de records.
Tu i jo volent-nos menjar el món.

Les sabates esgarrades i muntanyes conquistades,
les albades passatgeres, els trens que ens acompanyen.
Les mirades compartides, els amics fets al camí,
la melodia que sona just després del teu somrís.

Vivíem fora de la ciutat, vivíem fora de la ciutat,
vivíem tan lluny, somiàvem tan prop.

Un bon llibre que s’acaba i l’amic que ara se’n va,
l’aventura que comença al teu costat.
Un bolígraf sense tinta, les històries que hem escrit.
Tot això sols ho érem tu i jo.

Les onades de la mar que ara vénen, després se’n van,
els meus sentiments que se’n van amb elles.
Un collage de fotos nostres on també eixim besant-nos,
el meu viatge preferit està entre les teues cames.
Track Name: Amor d'iguals
Potser, no ho sé,
tot el que gira al voltant meu
són cadascuna de les mirades del present,
‘Normalitat? No ho crec. Paraules depriments’

Estiguem malalts o no,
hi ha fàrmac que ature la por?
A ser diferent, a ser el que sóc,
cultura dogmàtica, lleva el son.

Utopia de molts, pecat d’alguns,
determinisme innat per un fum,
una més sense veure la llum,
armari tancat amb atzur.

És el que som,
per què ser com tots?
Qui ens dicta l’amor?
Moralitat trencada pel do.

Deixa’m estimar,
palpar el teu estar,
no hi ha res a amagar,
voler-se és llibertat.

Nàixer amb un sexe,
genèticament inevitable,
però mai malaltia curable,
qui entenga de ciència que parle.

Aprendrem a viure sota l’espassa,
quedaré sense cap mena de casa,
viuré a davall de cada closca,
sentint que algun dia canviarà la història.

Haurem patit, arrencat pits,
oblidat els sentits, recuperat oblits.

No ens diran qui hem d’estimar,
no em diran qui oblidar,
no ens faran oblidar l’atzar,
no ens llevaran l’amor d’iguals.
Track Name: No som princeses
Pensareu que les dones hem de ser fines,
no podem ni bramar ni malparlar,
no podem “desgarbar” ni riure amb llibertat.

Però estem fartes de repetir-nos: ‘Si fas això, què et diran?’
Que ens agrada fer tot això que la societat veu “pedant”
Passem del que amb l’ estatus de dona se’ns va imposar.

Que jo sóc dona, no princesa,
que aquesta idea em detesta.
Que jo sóc dona, no joguina,
que aquesta idea no em fascina.

Amb l’alegria de la nostra lluita aconseguirem canviar el món.
Si totes juntes prenem força ens menjarem la imposició.
Amb les idees clares i fermes aconseguirem canviar el món,
ja no ens basem en les creences, ja no estem quietes, prenem acció!

No som titelles en mans d’un altre que ens indique on hem de moure’ns.
No som esclaves d’eixa granota que amb l’anell ens tancà la porta.
No som cuineres ni som serventes, som l’alegria a totes les festes.
No som submises a un superhome, ja sabem cuidar-nos soles.

Amb l’alegria de la nostra lluita aconseguirem canviar el món.
Si totes juntes prenem força ens menjarem la imposició.
Amb les idees clares i fermes aconseguirem canviar el món,
ja no ens basem en les creences, ja no estem quietes, prenem acció!

No volem: deixar la nostra vida per donar-los-la a ells.
No volem: callar les idees ni amagar el que pensem.
No volem: aquietar la nostra ràbia ni deixar-nos prendre el pèl.
No volem: l’empenta d’un home per poder eixir corrent.

Amb l’alegria de la nostra lluita aconseguirem canviar el món.
Si totes juntes prenem força ens menjarem la imposició.
Amb les idees clares i fermes aconseguirem canviar el món,
ja no ens basem en les creences, ja no estem quietes, prenem acció!

Amb l’alegria de la nostra lluita aconseguirem canviar el món.
Si totes juntes prenem força ens menjarem la imposició.
Amb les idees clares i fermes aconseguirem canviar el món,
ja no ens basem en les creences, ja no estem quietes, ara passem a l’acció!
Track Name: Mentre sone la música
Quan m’agafava s’esfumaven els problemes,
em contava que pensant sols els creem
i que ballant podíem creure en la possibilitat,
potser amb aquesta tot estiga començant.

Així que aixeca’t, no hi ha res a perdre, la música està sonant i esperant que tu i jo ens posem a ballar.

Tu i jo quasi sempre ballàvem, estimant més enllà del que arribem a veure.
Tu i jo ara sempre ballem per tal de trobar la màgia mitjançant la possibilitat.

Podríem deixar que s’esborren els problemes,
no pensar més en el que arribarem a ser
i posar-nos a ballar amb la possibilitat,
aquesta farà que tot puga començar.

Aixequem-nos, res tenim a perdre i la música va sonant esperant que tu i jo ens posem a ballar.

Tu i jo quasi sempre ballàvem, estimant més enllà del que arribem a veure.
Tu i jo ara sempre ballem per tal de trobar la màgia mitjançant la possibilitat.

No hem d’esperar que passe la tempesta,
el llamp sempre ens donarà claredat
i podrem sempre jugar amb la possibilitat,
ballant sota la pluja que tant ens ha banyat.

Així que anima’t, hui res podem perdre, la música està sonant i esperant que tu i jo ens posem a ballar.

Tu i jo quasi sempre ballàvem, estimant més enllà del que arribem a veure.
Tu i jo ara sempre ballem per tal de trobar la màgia mitjançant la possibilitat.
Track Name: Cançó d'un intrument oblidat
I ara qui em farà sonar, animant cada dinar.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha trencat.
I ara qui em farà sonar, animant cada compàs.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha aturat.

Ens vam prometre que sempre ens tocaríem,
que el vent ompliria les nostres vides.
Ens vam prometre que sempre caminaríem.
Però hi ha promeses que no es compleixen mai.

Ens vam prometre que no ens deixaríem,
que sempre ens podríem bufar.
Ens vam prometre que no s’acabaria.
Però hi ha promeses que no es poden complir.

I ara qui em farà sonar, animant cada sopar.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha trencat.
I ara qui em farà sonar, animant cada compàs.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha aturat.

Ens vam prometre una vida d’artistes,
que a l’esquena em duries carregat.
Ens vam prometre fer per sempre màgia.
Però hi ha promeses que no es compleixen mai.

Ens vam prometre un al costat de l’altre,
que a l’acabar ens llevaríem el barret.
Ens vam prometre que ens escoltaríem.
Però hi ha promeses que no es poden complir.

I ara qui em farà sonar, animant cada dinar.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha trencat.
I ara qui em farà sonar, animant cada compàs.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha aturat.